El Gran Dictador

La pel·lícula El Gran dictador es va estrenar l’any1940, en ple apogeu de la Segona Guerra Mundial.  

El director d’aquesta va ser Charles Chaplin un famós actor, director i productor de cinema britànic que alhora protagonitzava la pel·lícula. Charles va néixer el 16 d'abril del 1889 a Londres, Anglaterra, i és considerat un dels grans pioners del cinema i una de les figures més influents de la història del cinema.

Aquesta producció de 125 minuts és considerada una comèdia i sàtira política, va ser nominada al Òscar, tot i que no el va guanyar. Va aconseguir el Premi al millor actor (Charles Chaplin), premi a la Millor Pel·lícula Estrangera i el premi al Millor Cineasta Estranger (Charles Chaplin).

Va ser rodada als Estats Units d'Amèrica.

Charles Chaplin interpreta dos papers principals, el dictador fictici Adenoid Hynkel, així com l'humil barber jueu. A més de Chaplin, la pel·lícula també compta amb l'actuació de Paulette Goddard, que interpreta Hannah, l'estimada del barber. Jack Oakie, que interpreta Benzini Napaloni, el dictador de Bacteria. També apareixen Reginald Gardiner com a Schultz, l'oficial d'alt rang a l'exèrcit de Hynkel, i Henry Daniell com a Garbitsch, el ministre de propaganda de Hynkel. La sinopsi es basaría en què el barber jueu, que es troba enmig d'una sèrie de situacions còmiques, és confós amb el dictador Hinkel a causa de la seva sorprenent semblança. A mesura que la història avança el barber poc a poc s'envolica en esdeveniments polítics i socials, que el porten a enfrontar-se al règim opressiu de Hinkel. Després va ser el propi règim de Hinkel que el va confondre amb el barber i el van portar a un camp de concentració.

En el moment de rodatge de la pel·lícula, Adolf Hitler i el partit nazi tenien un control cada vegada més gran sobre Alemanya. El món estava sumit en un conflicte global, amb països aliats lluitant contra les forces de l'Eix, liderades per Alemanya, Itàlia i el Japó. Charles Chaplin, el geni darrere de la pel·lícula, va decidir utilitzar el seu talent còmic per enfrontar-se a Hitler i al règim nazi. Tot i que alguns van criticar la pel·lícula per abordar un tema tan seriós de manera humorística, "El Gran Dictador" es va convertir en un símbol de resistència i una crida a la humanitat per lluitar contra l'opressió i la discriminació. La pel·lícula va ser un gran èxit i va deixar una empremta duradora a la història del cinema. Va ser un valent acte de protesta contra el feixisme i una defensa dels valors de la llibertat i la igualtat. "El Gran Dictador" és un recordatori de la importància de la valentia i la resistència en temps.

Opino que aconsegueix combinar molt bé la comèdia i el drama pel fet que ha a conseguit fer que temes tan importants com el feixisme i l'opressió vagin de la mà amb la comèdia. La seva actuació dual com el dictador i el barber jueu és simplement brillant. A més, el discurs final de Chaplin és commovedor i poderós, deixant una forta impressió a l'espectador.